ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE

L'església d'Alcanó està declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL)església3.JPG

L’església de Sant Pere d’Alcanó és testimoni de la substitució de les esglésies prèvies, habitualment romàniques, per esglésies barroques de majors dimensions, ja sigui a sobre de l’antiga o en un altre solar, com és el cas d’Alcanó. Aquesta substitució de l’església és un fet molt generalitzat als municipis de la comarca del Segrià.

L’interès del monument ve motivat perquè és portador de valors històrics, culturals, arquitectònics, constructius i estilístics que el fan mereixedor de gaudir de protecció. La seva història, la seva estructura i el valor urbà d’aquest monument estan reconeguts i documentats. L’església és la referència més important de la població, i esdevé el monument de referència per davant de les restes arqueològiques romanes del Tossal Gros, el castell d’Alcanó, les cabanes de volta i el Pou Sarraí.

Descripció de l’edifici

DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA

L’església de Sant Pere Apòstol està orientada a est i té el seu únic accés a la façana de ponent des de la Plaça Sant Pere.

L’església té una planta romboïdal de 21,90 metres de llarg per 16,10 metres d’amplada amb un vinclament angular d’1,5º, del qual sobresurten l’extrem trapezoïdal de l’absis a llevant i la portalada a ponent. L’extrem trapezoïdal de l’absis sobresurt 2,95 metres, i els elements escultòrics de la portalada sobresurten un màxim de 0,85 metres.

La nau central i el transsepte estan coberts amb voltes de mig punt amb llunets cònics; aquestes voltes tenen una llum de 6,45 metres i una altura interior sota clau de 10,77 metres; aquestes voltes estan reforçades amb arcs torals. Les dues naus laterals, de dimensions menors, estan cobertes amb voltes per aresta de 2,90 metres de llum i 4,36 metres d’altura interior sota clau; les voltes de les naus laterals estan reforçades i limitades per arcs torals i formers.

A la intersecció de la nau central i del transsepte (el creuer) s’alça una cúpula octogonal sobre cimbori octogonal que, al seu torn, descansa sobre els 4 pilars del creuer mitjançant petxines. La clau de la cúpula està a 15,75 metres d’altura interior.

L’absis està situat a la part central de la capçalera de l’església, a l’extrem est de la nau central després del creuer. En planta està format per una petita prolongació de la nau central (3,35 m) rematat amb un trapezi isòsceles que sobresurt de la planta romboïdal de l’església. En total, l’absis té unes dimensions interiors de 6,30 metres de longitud per una amplada de 6,45 metres a la continuació de la nau i de 3,10 metres a la part més estreta del trapezi. L’encontre entre els paraments plans del prisma trapezoïdal i la volta de mig punt amb llunets (en prolongació de la nau central) el resol la ornamentació amb una gran petxina i la continuïtat de l’entaulament que separa els paraments de les voltes de la nau principal i del transsepte. Geomètricament, aquesta petxina s’aproxima a un quart de casquet esfèric que a la seva base horitzontal s’emmotlla a l’extrem trapezoïdal de l’absis

Als laterals de la capçalera, adossats a l’absis i amb comunicació única i directa amb l’absis, hi ha dos espais rectangulars amb unes dimensions entre murs d’uns 3,20 m per 2,70 metres, a la prolongació de les naus laterals. Al costat sud de l’absis hi ha la sagristia actual; al costat nord de l’absis, actualment hi ha una cambra de mals endreços amb les escombres i un bany.

A la cantonada sud-oest de l’església s’aixeca la torre del campanar, barroc, de planta gairebé quadrada a la base i de planta octogonal a partir de mitja altura. La planta quasi quadrada de la meitat inferior del campanar té unes dimensions de 4,60 per 4,70 metres; la planta octogonal dels nivells superiors s’inscriu a la planta quadrada de la base. El campanar té una altura de 23,00 metres fins a la coberta plana actual, l’últim nivell trepitjable. La barana actual de pedra té una altura de 1,05 metres.

Finalment, als peus de la nau principal de l’església s’hi situa el cor, elevat sobre una volta de canó rebaixada amb dos llunets cònics. L’accés al cor es realitza per l’escala del campanar. La torre del campanar disposa d’un rellotge de campanar i de dues campanes amb el seu toc automatitzat.

Exteriorment, els careners de la nau central, del transsepte i de l’absis estan a 12,70 metres d’altura. El vèrtex superior de la teulada piramidal de la cúpula està a 18,50 metres d’altura sobre la rasant del carrer.

Interiorment, l’església barroca de Sant Pere Apòstol té una longitud de 23,15 metres i una amplada de 14,60 metres. La nau central té una longitud de 16,85 metres.

Al llarg de la seva història no hi ha hagut ampliacions de l’edifici. Quant a modificacions, només s’ha canviat l’ús de la sagristia nord, primer convertida en magatzem, i actualment convertida en traster i bany. Aquesta modificació no ha produït alteracions al seu exterior.

Història de l’edifici

El 13 de maig de 1752, els veïns de la vila s’imposaren sobre els seus fruits de gra un dret vintè per a la construcció de la nova església de la vila. El vintè fou arrendat a Francesc Odena, Andreu Puig, Gregori Jove i Joan Rius, tots de la vila de Montblanc. El mateix dia foren anomenats administradors de la construcció del temple Esteve Mallada, Joan Vidal i Francesc Mallada, pagesos de la vila d’Alcanó. El dia 29 de juny de 1752, festivitat de Sant Pere i Sant Pau, fou treta a pública subhasta pública15 la construcció de l'església actual. L'obra fou adjudicada als constructors de Lleida Agustí Biscarri i Cabanyes, Miquel Ballesté i Josep Miquel, pel preu de 4.200 lliures i en un termini de 5 anys. El 2 de juliol de 1752 signen el contracte de l’edifici els mestres Agustí Biscarri, Miquel Ballesté i Josep Miquel; aquest acte es realitza davant del notari Jacint Juli (el 24 de juliol de 1752). L’any 1921 fou valorat el preu en 11.200 pessetes. En la construcció fou inclòs tot el material aprofitable de l'antiga església, així com el dret a extraure pedra de les pedreres del terme.

La primera pedra fou col·locada el 23 d'agost de 1752 essent rector Don Joan Ribes i Miret nat a Torres de Segre (que visqué al poble durant 40 anys), vicari general, presbíter Don Pere Bean i bisbe de Lleida Don Gregori Galindo. El 23 d’agost de 1752, en Miquel Batista va contractar en Francesc Barbera (mestre de cases d’Alfés) per a construir 350 canes del mur del temple per un total de 245 lliures, entregant-ne 100 al començament del treball, 72 lliures i 10 sous a la meitat i la mateixa quantitat al final.

Després d’acabar les obres, el dia 3 de febrer de 1758, festa de sant Blai, el bisbe de Lleida va consagrar l’actual església i el cementiri vell (el fossar vell) adjacent a l’església.

En un document del notari Miquel Roig (manuale instrumentorum) de l’any 1761 es fa menció de l’arrendament per 4 anys de les herbes del Comú (que eren de l’Il·lustre Capítol de Lleida, senyor jurisdiccional del lloc) per a l’acabament de l’església. Josep Florensa i Blasi Vidal, regidors del lloc, accepten en nom del Comú absent, l’arrendament de les herbes comprometent-se a no destinar-ho a altra cosa que no sigui l’acabament de l’església, campanar, adorns i embelliment.

L’any 1770, quant a objectes litúrgics i més concretament a orfebreria, l’església tenia 2 calzes d’argent (un de gran i un de petit), una custòdia d’argent, 2 portapaus d’argent i 1 encenser d’argent.

El 15 d’abril de 1774 els regidors d’Alcanó van demanar al Capítol de la catedral “alguna limosna per lo cost del altar major i altres dos capelles i una campana que desitjant fer”. El 10 de juny acorden entregar 150 lliures per a la campana, que sembla que fou ajustada per 900 lliures, quantitat que el capítol considerava excessiva i desproporcionada en sa magnitud no sols respecte a l’església d’Alcanó, sinó per lo poble bastant limitat (27 famílies).

L’any 1842, Don Antoni Fontan, rector de la parròquia, va beneir el cementiri nou i actual. Don Antoni Fontan morí a Barcelona, sent canonge de la catedral de Barcelona.

L’any 1936, durant la Guerra Civil, l’església fou saquejada i “perdé dos magnífics retaules barrocs”, tot i que “es pogué salvar l’arxiu”. Segons la tradició oral, es cremaren dos retaules barrocs, entre ells el retaule que presidia l’absis.

Més modernament, l’any 1989 es van dur a terme les obres d’Arranjament de l'església parroquial d'Alcanó” (repàs de cobertes, reteular, neteges, rejuntats, repicats, enguixats, manteniment de finestres, instal·lació elèctrica i trasdossats d’encadellat ceràmic i/o guix laminat)

Entre l’any 2002 i 2004, es transformà la sagristia nord (que ja feia anys que s’havia convertit en magatzem) en bany i traster; també s’enderrocà “l’edifici ruïnós de totxo, modern i sense interès, conegut com l’antiga rectoria”, de planta baixa adossat a la façana sud de l’església. Segons expliquen les fonts, el Bisbat de Lleida i l’Ajuntament d’Alcanó van signar un conveni per a cedir el solar i l’era de l’antiga rectoria com a zona verda a canvi de l’arranjament d’un bany.

Del color rogenc de teula nova de les dues teulades de la nau lateral sud (entre el campanar i el transsepte) es desprèn que han estat renovades recentment.

El juny de 2008 es va fer una rampa de formigó i es va instal·lar dues baranes de brèndoles i passamà metàl·lics als laterals de la portalada amb la intenció de facilitar l’accés a l’església.